Sot de l’Aram – Serra del Rupit

Dificultat: Mitjana
Desnivell màxim: 500 m
Kilòmetres: 13 km
Durada: 3 h 38 min.

0:00 h.
Agafarem la pista que remunta paral·lela a la riera.

0:03 h
Parem atenció, hem d’agafar la primera bifurcació que s’enfila a mà dreta, passant per davant del barri d’una casa. Tot seguit tornem a trobar la riera que seguirem vorejant, ben acompanyats de plàtans i pollancres.

0:08 h
Travessem la riera seguint el camí que ara remunta per l’altra riba. Anem deixant les pistes que trobem a l’esquerra.

0:17 h
Tornem a passar la riera, i tot seguit trobem les importants ruïnes del molí fariner de can Mas, que queden a la dreta del camí, que segueix pujant riera amunt.

0:21 h
Atenció a la bifurcació que trobem a mà esquerra per on travessarem la riera, i entrarem al canal del Sot de l’Aram, a on desguassen les aigües dels sots del Rupit, de les Nogueres, de les Índies, dels Llorers, de Canyamas i de Grimola, convertint-lo en l’afluent més important de la riera de Pineda.

0:22 h
Travessem el canal i a mà esquerra trobem la boca de la cova de l’Aram, d’uns 30 m de profunditat, antiga explotació minera d’aquest metall. Si hi entreu amb una llanterna, encara podreu observar vetes verdoses del mineral. Aquesta mina és la que ha donat nom a tot el paratge.
Deixarem la cova i seguirem remuntant el canal per un camí amb exuberant vegetació i molts esbarzers.

0:31 h
Tornem a travessar el canal. A partir d’aquí passarem per on podrem, unes vegades per la vora i altres pel mig del canal. Hem de tenir en compte que les riuades fan variar contínuament la fesomia del camí.

0:57 h
El marge del canal s’obre sobtadament a mà dreta formant una clariana en forma de plaça, presidida per uns avellaners. Ens hi enfilarem per saludar a la Mare de Déu. En una vora d’aquesta plana, prop del canal, sobre un tronc escapçat hi trobarem una capelleta amb una imatge, que podríem batejar com a Nostra Senyora de l’Aram. Aquesta capelleta és també refugi d’animals salvatges, com les ginestes doncs sovint hi trobem les seves penyores en forma d’excrements. Aquest lloc és també el punt de confluència amb el sot de les Nogueres que ens queda a la dreta.
Tornarem a baixar al canal per on veníem, i el seguirem remuntant. A partir d’aquí desapareix tota mena de camí. L’única via de pas serà el mateix canal, quasi bé sempre transitable, excepte els dies posteriors a una pluja torrencial, doncs l’abundància d’aigua que hi baixa ho fa totalment desaconsellable.
Aquí és on comença la part més especial del canal, on el sot de l’Aram ens mostra tota la seva feréstega bellesa. En alguns punts passa tant enclotat, que els raigs del sol no hi penetren mai. El llit per on discórrer l’aigua està sembrat de roques que ha anat polint amb la seva acció de segles. Els arbres, principalment verns i pollancres, s’eleven cap al cel buscant el sol, arribant en molts casos als 30 m d’alçada.

1:18 h
Arribem a un punt, on el llit del canal és roca pura, formant un congost escolpit per l’acció mil·lenària de l’aigua. És preciós, però difícil de passar en época plujosa. Passades aquestes roques el canal va sortint del clot i comencem a veure els raigs del sol, i la vegetació s’enriqueix amb grévols, galzerans, llorers i altíssims exemplars de bosc de ribera. El canal es torna més amable i es va civilitzant.

1:40 h
De sobte topem amb una pista de terra perfectament transitable pels cotxes. Aquí s’acaba el canal.
Hem d’aclarir una cosa. Aquest trajecte es pot fer perfectament amb la meitat dels minuts que li hem assignat. Però passa, que per gaudir de la bellesa del recorregut, l’excursionista alenteix el seu pas, per disfrutar a plaer d’aquesta natura salvatge, poc trepitjada pel pas de l’home i senyorejada per ginetes i senglars.
Ara començarem la segona part d’aquest itinerari, amb un recorregut totalment oposat a la primera, passarem del fondal més ombrívol al cimal més assolellat.
Agafarem la pista en direcció a l’esquerra, que ben aviat comença a pujar de forma pronunciada, després de passar dos revolts arribarem a la carretera de Calella, que agafarem en direcció al mar, fins arribar als Tres Termes, que estan assenyalats amb una fita formada per una gran pedra i una creu. En aquest punt coincideixen els termes municipals de Pineda de Mar, Tordera i Sant Cebrià de Vallalta.

1:50 h
Situtats en aquest punt, ens trobem al peu del puig de Sant Andreu, que en el seu cim assoliex els 378 m d’alçada, i és el punt culminant de la Serra del Rupit. Agafarem el camí que tenim al davant, que és una carretera de desemboscar i que puja de forma pronunciada.

1:56 h
Bifurcació a la dreta, que agafarem per enfilar-nos directament al cim.

2:02 h
Tot just abans d’arribar la carena, ens trobem amb una obra d’enginyeria salvatge, que podem qualificar d’espectacular. És sabuda l’afició que tenen els porcs senglars a rebolcar-se en aigües fangoses. Doncs bé, aquests animals han aprofitat aquesta zona de terra argilosa, per construir-hi fins a set banyeres, una al costat de l’altra, constituïnt una zona de banys comunal única en tot el Montnegre. Caminant pel bosc, és freqüent trobar una banyera de senglars, però un conjunt com aquest és del tot excepcional, i una curiositat digne de veure. Tot seguit arribem a la carena, on hi trobem un camí ample i agradable, per on sovint hi veiem senyes de la presència de toixons, un altre dels animals que enriqueixen la fauna d’aquests boscos.

2:05 h
Arribem a un collet, amb vistes a l’esquerra a on destaca al mig del bosc l’esvelt campanar de l’església de Sant Llop d’Hortsavinyà. Deixarem a banda una bifurcació i seguirem caminant pel centre de la carena.

2:08 h
Trobem una barraca de caçadors, ben equipada per celebrar-hi tiberis de tota mena. Tenim al davant el puig de la Torre, que amb 361 m d’alçada és el segon punt més alt de la serra. A pocs passos més deixarem la pista i agafarem un corriol que s’enfila cap al cim. Es tracta d’un camí poc transitat, i excepte l’época de cacera, poques són les persones que s’hi aventuren. Això fa que la vegetació del sotabosc l’envaeixi, i per passar-hi t’has de refregar amb les mates de romaní, les estepes, els brucs, els llentiscles, els garrics i molts galzerans, que fan que el caminant es senti plenament amarat de bosc. Tot i l’espessor de l’arbrat, básicament d’alzines, arboços, pins i suros, el camí és transitable, doncs no hi són gaire abundants els esbarzers i arítjols, els gran enemics de l’excursionista.

2:29 h
Arribem al cim del puig de la Torre. L’abundància de pedres soltes que hi trobem, fa pensar que poden provenir de les ruïnes d’una antiga torre que hauria donat el nom a aquest indret. A partir d’aquí ja no pararem de baixar fins a arribar al pla de la riera. Continuarem per un corriol que baixa a mà dreta. Es tracta d’un camí molt desdibuixat, però la nostra referència serà sempre la carena. Si en algun punt tenim dubtes, agafarem sempre el pas de la dreta, però sense allunyar-nos mai de la carena, a on sempre acabarem retornant.

2:40 h
Vora del camí hi trobem un punt de caça enlairat. Consisteix en una plataforma feta de troncs i situada al damunt de les capçades dels arbres, amb una escala del mateix material per enfilar-s’hi. És una talaia destinada a la caça d’ocells, principalment tords i tudons. Seguirem baixant carena avall fins que s’acabi el corriol, que al final gira bruscament a l’esquerra i desemboca sobtadament al final d’una pista.

2:53 h
Agafem la pista.

2:54 h
Trobem una bifurcació a mà dreta que agafarem.

2:55 h
Una altre bifurcació a la dreta per on trencarem.

2:58 h
Un altre trencant a la dreta, que aquesta vegada passarem de llarg.

3:03 h
Bifurcació a la dreta que agafarem i tot seguit una altre a l’esquerra, que baixa tocant a les ruïnes d’una casa.

3:05 h
Arribem a ca l’Amat. Seguirem el camí particular que passa tocant el pati de la casa i fent un revolt pel costat d’una gran alzina i continuarem per aquest camí fins a la tanca de l’entrada de la finca.

3:07 h
Passem la tanca, travessem el canal de Sant Andreu i tot seguit la riera de Pineda.

3:10 h
Arribem al pla de Cal Capità, on hem deixat els cotxes. Fi de trajecte.