El Montpalau – La Font Fresca – El Torrent d’Anavall – El Camí dels Morts

Dificultat: Mitjana
Desnivell màxim: 230 m
Kilòmetres: 8 km
Durada: 2 h 26 min.

Fase 1, primers 30 minuts

0:00 h.
Iniciarem la caminada des del molí de can Marqués, recentment restaurat. A pocs passos més amunt trencarem a l’esquerra per travessar la riera. En aquest punt, al mig de la riera hi ha un antic forn de calç. Està sempre cobert d’abundant vegetació, haureu de parar molta atenció per veure’l, sinó us passarà per alt. Val la pena aturar-se i fer-hi una visita. Passada la riera seguirem per la pista que s’enfila serpentejant i amb fortes pendents muntanya amunt. Aquest camí acostuma a estar sovint molt xargaiat per l’aigua.

0:06 h.
Just en un revolt hi trobem un pal indicador de camins, seguirem amunt.

0:21 h.
Seguim pujant i suant la cansalada, en un altre revolt trobem a mà esquerra el camí que enllaça amb l’itinerari número 10, amb el que en part coincidirem. Continuem pujant pista amunt.

0:30 h.
Hem arribat a una planada, és el Coll dels Altars. És curiós el nom d’aquest indret. Em fa pensar que podria haver estat antigament un lloc per oferir sacrificis a la divinitat. Un pla, entre muntanyes, amb vistes al mar, sembla un indret prou adient. Això no és més que una especulació aventurada, però si tenim amb compte que tots els topònims tenen una raó de ser i una história al darrera, ves a saber…
A l’esquerra hi trobem un pal indicador de camins i una pista que puja cap el cim, que seguirem fins que desemboca en una placeta, aquí buscarem el corriol que s’enfila cap al castell.

Fase 2, de 30-60 minuts

0:40 h.
Som al cim, trepitjant les ruïnes del castell de Montpalau, i gaudint d’unes vistes magnífiques, sobre tot el territori de Pineda. Des d’aquesta talaia, els representants dels vescomtes de Cabrera, governaven tota la comarca. Aquest cim, reuneix pels pinedencs, la doble condició de monument històric i mirador privilegiat. Volem engrescar als que encara no hi han pujat mai, a que s’animin a fer-ho. Tot i la suada que els espera, no se’n penediran. Tornem a baixar pel mateix camí.

0:46 h.
Ens tornem a trobar al Coll dels Altars. Agafarem la pista en direcció a Calella. Passarem al costat d’un dipòsit d’aigua, que els bombers tenen a punt per cas d’incendi, i deixarem a l’esquerra la trenca que baixa cap a Can Martorell i un altre pal indicador de camins.

0:48 h.
Trobem una bifurcació que seguirem per la dreta. Per l’esquerra aniríem a la urbanització de Can Carreras. Aquesta pista que passem resegueix tot el bagueny de Can Carreras.

0:55 h.
Deixem un trencant a la dreta que ens portaria fins a la masia de Can Valls, actualment deshabitada

0:56 h.
Enfonsada en un revolt pronunciat, a mà dreta del camí, hi trobem la font Fresca. Anys enrera, era una de les fonts més populars de Pineda. Grans i joves la tenien com a lloc d’esbarjo, molt apropiat per fer-hi berenars i dinars. Amb l’escola hi havíem anat sovint d’excursió. Ara està abandonada, plena de bardisses, i amb un cartell que diu aigua no potable.

0:57 h.
Arribem a una pista ampla que seguirem en la mateixa direcció, deixant de banda les bifurcacions secundàries que trobarem. Poc després d’un revolt arribarem a un collet des d’on es pot veure la parròquia de Sant Pere de Riu, i les masies de Can Bibi, Cal Bec, Can Cassussa i al fons a la dreta l’antiga casa pairal de Can Jordà, documentada des del segle XIII.

Fase 3, de 60 a 90 minuts

1:06 h.
Al final d’una forta pendent trobem una bifurcació a l’esquerra que va a la urbanització, la diexarem a banda i seguirem endavant, ara per una pista molt ampla en direcció nord. Estem passant pel bagueny de can Gibert, ara una casa en ruïnes, que queda amagada al mig del bosc sobre el vessant esquerra del camí. Aquesta masia fou la casa on va néixer el famós bandoler Pau Gibert, que a finals del s. XVIII, amb els seus crims i malifetes tenia ben atemorit un ampli territori. Les comarques del Maresme, la Selva i l’Empordà van sofrir les seves malvestats, i durant uns anys va portar de corcoll els mossos d’esquadra, que amb les seves batudes no el podien enxampar. Finalment fou traït per un dels seus, empresonat i jutjat. Fou condemnat a morir a la forca i el seu cos esquarterat a la plaça pública. I per escarment de propis i extranys, la Reial Audiència va ordenar traslladar el cap del malfactor a la vila de Pineda, i que fos penjat a dalt d’un pal al mig de la plaça.

1:14 h.
Després d’una forta pujada trobem un trencall a mà dreta. És una antiga carretera de desemboscar, ara fora d’ús, però encara transitable. Passant pel mig dels arboços, brucs, i estepes, que se l’estan menjant, la seguirem fins al final.

1:24 h.
S’acaba la pista. Tenim al davant el Montpalau i a mà dreta vistes sobre Pineda i el mar. Agafarem un camí que baixa per la dreta al sot del canal.

1:29 h.
El camí acaba sobtadament i a través d’un baixador ens trobem arran del torrent d’Anavall. A partir d’aquí anirem seguint el corriol que baixa pel marge esquerra del canal. És una camí secular, que s’ha mantingut a través dels anys. Actualment és poc transitat, està envoltat de rica vegetació i es fa molt agradable al caminar.

Fase 4, de 90 minuts a fi

1:39 h.
Seguirem pujant fins a enllaçar amb una pista formigonada, per la que anirem baixant en mig dels camps bellament conreuats de Can Costa i del Mas Florit en direcció a la riera, a on arribarem tot just arran de la fàbrica tèxtil Indesmalla, que voltarem passant per davant de la façana i trencant després a mà esquerra per agafar el camí de la Rectoria Vella.

1:49 h.
Trobem una ginestera al mig del camí. És un exemplar únic, amb un tronc que deu tenir uns 12 cm de gruix, cosa insólita en un arbust d’aquesta espècie.

1:57 h.
El camí atravessa el torrent, i desapareix, segurament engolit per l’acció de l’aigua. Continuem passant pel mig del canal fins que el torrent gira a mà esquerra i fent una essa torna a tombar a la dreta. Ens trobem al davant de can Basart.

1:58 h.
En aquest punt, hem de buscar el corriol sobre el marge dret del torrent per on anirà seguint fins a desembocar a la riera de Pineda.

2:06 h.
Hem arribat a la riera, que atravessarem i ens plantarem davant de Can Vert, masia construida l’any 1583. Posats aquí tenim dues opcions: la més fácil seguir carretera avall i en 10 min. serem on hem deixat el cotxe. L’altra opció, que recomenem als caminants més agosertas, és passar pel Camí dels Morts. Anomenat així perquè antigament, quan no existia la carretera, era l’únic camí per arribar a la parròquia de Sant Pere de Riu, i els enterraments havien de passar forçosament per aquest corriol.
El camí s’inicia darrera de Can Vert, al costat d’un pal de teléfon. Es comença a enfilar tot seguit i no para de pujar fins arribar a Sant Pere. Com que actualment no hi passa ningú, está força abandonat, i en alguns punts té certa dificultat, perquè passa molt penjat pel vessant de la muntanya, però té l’encant dels camins salvatges i si el caminant té una certa agilitat se’n sortirà sense problemes.

2:21 h.
S’acaba el camí, just quan trobem el barri de baix de la parròquia, presidit per una creu. Passada la porta entrem a una carretera formigonada, que anirem seguint fins arribar a la riera, davant mateix d’on hem aparcat el cotxe.

2:26 h.
Fi de trajecte