Experiències
Església Santa Maria de Pineda
Patrimoni
Església Santa Maria de Pineda
L’església Santa Maria de Pineda és una església del segle XVI. Les primeres dades documentades és l’acta de consagració realitzada a l’any 1079 pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré. El 1256 l’església va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda i va tenir com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Riu.
El 1545, aquesta església romànica va ser substituïda per un nou temple, després del terrible saqueig de corsari Dragut. Pels documents que es conserven, podem saber que la sagristia va ser encarregada el 1514 a Miguel de La Gaspi. Una capella, un sepulcre i la volta del cor van ser obrats pel mestre d’obres Nicolau Bastart a l’any 1526. Jean de Tours es va encarregar de les obres de fortificació el 1545 i van continuar el 1553. Va ser aquell mateix any quan es van contractar a en Bernat Vidal per la construcció d’una capella sota el vell campanar i el 1567 van adjudicar-li a en Pere Garriga l’edificació de la capella de Sant Joan Baptista. Entre el 1504 i 1509, es va pintar el retaule major, i ho va fer en Gabriel Bou de Girona, i l’obra de fusta va ser executada per Josep Sayós, de Barcelona més d’un segle després. D’aquesta obra gòtica es destaca les claus de volta esculpides amb imatges de la Verge i diversos sants. També hi ha una inscripció a la llinda de la porta principal que relata els fets de 1545.
Durant el segle XVIII es van afegir dues naus laterals i el campanar vuitavat a la nau central. En aquest mateix segle es va fer la façana (barroca) i que probablement la van decorar amb esgrafiats cap a fi de segle. L’any 1936, el temple va ser cremat.
L’arquitecte Isidre Puig i Boada, va realitzar la façana l’any 1948, i es va inspirar en motius geomètrics i barroquitzants. El van restaurar a partir dels mateixos motllos el 1988. De l’interior de l’edifici s’ha de destacar la cúpula de la capella del Santíssim, que la va decorar en Josep Perpiñà, tres rosasses amb vitralls emplomats, per mans de Domènec Fita. I per últim una imatge de la Pietat tallada per Frederic Marès.
