El Raval de Mar

EL RAVAL DE MAR              

EL BARRI DE PESCADORS DE PINEDA

Un barri amb identitat pròpia que va néixer separat del nucli històric pels horts de “sota vila”.

Pels volts del 1760, quan el litoral ja no patia els atacs pirates, al final del carrer de Mar hi va néixer el raval de Mar, un barri de pescadors. Alguns d’ells ja eren pescadors que tenien casa a l’interior, d’altres buscaven una alternativa amb la pesca.

Aleshores, l’activitat econòmica a Pineda començava a recuperar terreny gràcies a anys de certa estabilitat. I es diversificava més enllà de l’agricultura: artesans, productors de cànem i lli, carreters, fabricants de bótes de vi, pescadors, mestres d’aixa o mariners.

Les cases que es van edificar al raval de Mar eren habitacles de 5 metres d’amplada, amb planta baixa, pis i un hort al darrera. Algunes d’aquestes, anomenades popularment “cases-cuina”, es construïen quedant reculades respecte a la línia del carrer, essent mitja casa, i deixant un espai o pati al davant. Entrant trobaríem la cuina, el rebost i una taula, i una habitació al primer pis. El pati davanter permetia ampliar la casa cap al carrer si la situació econòmica ho permetia.

Sabies que…

El barri de pescadors va néixer i créixer amb caràcter propi, separat del centre de Pineda, al qual anomenaven “anar a la  Vila”.

Tant era així que l’espai dels patis de davant d’algunes d’aquestes cases-cuina, els servia com a lloc de trobada social i per refer les xarxes i les nanses de pesca, Allà, a la Placeta, se celebrava la festa de Sant Pere, amb el seu embalat!

>I si us fixeu, a la paret mitgera de les façanes dels números 109A i 111, hi veureu una renglera de pedres que sobresurten. No és senyal de mala construcció, al contrari, deixaven els murs preparats per si calia ampliar la casa fins el carrer amb un altre cos!

Cases-Cuina de pescadors – Raval de Mar

Cases de pescadors, amb cuina a la planta baixa, habitació al primer pis i dos patis, un a la part del darrere i l’altre a la part del davant. Aquest pati davanter permetia ampliar la casa-cuina fins a la línia del carrer si la situació econòmica ho permetia. Aquesta part del carrer de Mar dita Raval de Mar es va urbanitzar a partir de mitjan segle XVIII, un cop els pirates deixaren de representar un perill per als residents.