Experiències

Cal Coronel

ruta al centre

CAL CORONEL (S.XIX)                     

 

Entre el segle XIX i XX, Pineda viu un nou urbanisme.

Zones agrícoles, entre el nucli antic i el mar, es van  urbanitzar. Aquest casal és d’estil neoclàssic, de planta baixa, pis i golfes, amb terrasses exteriors i gran profusió d’elements decoratius.

Fou construït l’any 1870, pel promotor i propietari Fernando de Gispert, un coronel retirat. El mestre d’obres fou Antoni Trulls i Barceló.

PINEDA 32x20cm V7 TODOS

Cal Coronel

Casa d’estil neoclàssic de l’any 1870, construïda per Fernando de Gispert, un coronel retirat. La construcció de la casa s’emmarca en la creació del primer eixample de Pineda, que sobrepassa dels límits de la primera urbanització al voltant del Camí Ral.
Tal i com hem comentat en el punt anterior, al segle XX es trenca amb l’estructura de doble T degut a l’increment de població, tant l’estiuejant que construeix les cases al Carrer del Mar o prop d’aquest, com d’immigració que s’instal•la a la vil•la per treballar. El padró de 1880 hi constaven 14 carrers, mentre que al 1935 n’apareixien 36. Degut a aquest increment, l’Ajuntament va aprovar el projecte de reordenació de la vila de l’arquitecte Puig Boada.
Amb la nova població es va generar la necessitats de nous equipaments, com un pont per salvar la riera (1902), un nou cementiri (1922), el nou edifici de l’Ajuntament (1917), la caserna dels carrabiners (1915), així com avenços tecnològics com l’enllumenat públic (1912), telefonia (1917) o la màquina d’arrossegament de barques al 1922.
Però és als anys 60 del segle XX quan es genera una onada migratòria més forta, fet que porta a una expansió del municipi com no ho havia fet fins ara i que les poblacions veïnes –Malgrat i Calella- ja havien experimentat.
Aquest és l’origen del barri del Poblenou, situat al límit amb Calella però pertanyent al terme municipal de Pineda. Conegut també com a barri de Ponent o sector Ponent, als anys 30 ja s’esmenta la zona, en aquell moment majoritàriament agrícola, amb cases de camp i per on passava el Camí del Mig. L’auge industrial i el fluxe migratori, a més de la proximitat amb Calella van estimular el creixement de cases en aquella zona, conformant el nucli actual.
Aquest creixement no es va aturar al centre històric ni els nous habitants serien només els immigrants. Als 60 apareix el fenomen de l’habitatge secundari, amb les urbanitzacions de Can Carreres (1960), Pinemar (1968), Can Gras (1970), Can Cornet, etc.. També en aquella època es configura la façana marítima hotelera del municipi, tot i que el creixement no serà tan desbordat com en els municipis veïns.