Camino de los Machos – Las Costas Hortsavinyà – Las Carboneras – Riera de Pineda

Dificultat: Mitjana
Desnivell màxim: 500 m
Kilòmetres: 13 km
Durada: 3 h 38 min.

0:14 h.
Tornem a trobar una carretera, que el bosc ja s’ha mig menjat. Aquesta vegada la seguirem cap a la dreta, planejant, fins que en un revolt tornem a recuperar el camí, que torna a pujar.

0:19 h.
El camí torna a travessar una pista i segueix pujant.

0:23 h.
El corriol desemboca en una altra carretera i ja s’acaba del tot. Aquí agafarem l’ampla carretera que ens trobem al davant. Al fons, a la dreta, hi veiem la masia de Can Riu, amb bon estat de conservació. Seguirem per l’esquerra, per l’ampla pista, que puja en direcció a ponent.

0:30 h.
Arribem a una bifurcació, amb rotonda i tot, seguirem per la dreta en direcció nord.

0:39 h.
Després de passar per Can Plana, que hem deixat a la dreta a sobre el camí, arribem a Can Soler de Montcal, antiga casa pairal, avui en ruïnes. A principis dels anys setanta, hi va haver un intent, de convertir aquesta gran finca forestal en una urbanització. Sortosament va ser un fracàs, però n’han quedat les mostres, algun petit grupet de cases i alguna barraca, que queden força dissimulades enmig del bosc. Seguirem la carretera que volta la casa, en direcció a llevant.

0:42 h.
La carretera es topa amb una barraca i tomba en angle recte en direcció nord.

0:44 h.
Tornarem a desviar a l’esquerra, passant per davant d’un barri que ens queda a la dreta i agafarem una pista per on iniciarem el camí de les costes. Aquest camí, un dels més coneguts per anar a Hortsavinyà, era un dels preferits del gran filòleg Joan Coromines, que va viure els 30 últims anys de la seva vida a Pineda, i li agradava molt caminar per la muntanya.

0:54 h.
A mà dreta trobem els forats bufadors, per on surt aire calent a l’hivern i fresc a l’estiu. A partir d’aquí trobarem un tram del corriol original, que s’ha pogut salvar de les destrosses produïdes per les carreteres de desemboscar. És molt agradable pel caminant. Va pujant serpentejant per la muntanya, amb pendents suaus, que es van salvant sense gaire esforç.

1:08 h.
En un revolt passa el Canal de Fresquet, que reconeixement per l’abundància d’heures a les vores del camí.

1:14 h.
El camí travessa una pista de desemboscar i continua pujant. Poc més amunt, arribem al paratje de la Roca d’en Cona, que ara queda amagada pel bosc sota la banda esquerra del camí. Parem atenció a una fita de pedres que trobem a l’esquerra. Des d’aquí podem arribar en 5 min. a les Roques Perdigueres, que és una balconada magnífica, sobretot al curs alt de la Riera de Pineda. Hem d’aclarir que per anar-hi no hi ha camí definit. Trencarem per l’esquerra bosc a través fins a caure en una pista de desemboscar, per on seguirem obrint-nos pas cap a la dreta durant 40 m enmig d’estepes i romanís. Aquí veurem un pas a l’esquerra per on entrarem en un bosc d’alzines, força net, per on baixarem sempre en direcció a ponent, fins a sortir del bosc i trobar les roques. La vista és extraordinària. Tenim als nostres peus el canal de la riera. Amb un cop d’ull podem veure els dos vessants, des del seu naixement a sobre de Can Borra, que és la casa que veiem a la part alta, fins a Cal Ros que veiem al fons a la part baixa, prop del Pla de Cal Capità on hem deixat el cotxe. Amb una ullada podem contemplar la totalitat de l’itinerari que estem descrivint. El vessant dret que ens queda al davant, hi veiem Can Terrades, situada a dalt la carena i Can Buch a mig vessant. Després de gaudir de la vista, tornarem per on hem vingut cap al camí de les Costes.

1:25 h.
Seguim camí amunt, que aviat passa per un túnel vegetal, i poc després s’acaba el corriol i el camí continua després d’una pista.

1:37 h.
Trobem una bifurcació a l’esquerra que deixarem de banda i seguirem pujant.

1:42 h.
Trencant a mà dreta, són els últims metres del corriol original de les Costes. S’acaba el camí i ens posa al davant la bonica estampa de la parròquia d’Hortsavinyà. Travessarem una zona de pícnic, i ens dirigirem a l’edifici del punt d’informació del Parc del Montnegre, que pertany a la diputació de Barcelona.

1:45 h.
Arribem al punt d’informació. Els dissabtes i dies festius s´hi pot veure un audiovisual sobre el parc. Sortint d’aquí agafarem la pista que puja a mà esquerra.

1:46 h.
En un minut la pista ens ha deixat al Collet del Vent. Davant nostre hi veiem unes fites verdes que seguirem. És un camí que la Diputació ha arranjat per fer-hi passejades. És molt agradable.

1:52 h.
El corriol desemboca en una carretera i a mà dreta trobem tot seguit el Coll de Palomeres. A la banda esquerra, al costat d’un rètol de color verd, comença el camí de les carboneres.
La indústria del carbó vegetal fou molt important en l’època de la postguerra. Des del 1940 fins a final dels anys 50, va donar feina a molts llenyataires i carboners. En aquells anys, en que no disposàvem de petroli, els boscos s’explotaven a fons. Els més grans, recordem perfectament les sarries de carbó i carbonet que baixaven del Montnegre, i que els carboners repartien pel poble de Pineda. Pels vessants superiors dels camins per on ara passem, n’hi havien moltes de carboneres, i encara avui són ben visibles els senyals d’on havien estat.
Històries a part és una camí preciós, un plaer pel caminant.

2:08 h.
El camí acaba en una carretera de desemboscar, per on baixarem en direcció a ponent. Tot seguit travessarem una canal ple de bardisses i lianes, és el naixement de la riera de Pineda. Continuarem per la pista que ara va planejant, està molt neta i té molt bona petja.

2:20 h.
Trobem una bifurcació per on baixarem en direcció al mar.

2:25 h.
Arribem a la carretera principal davant de Can Pica, la seguirem a mà dreta en direcció a ponent.

2:30 h.
El Bitllador. Agafem la pista que baixa en direcció al mar i que anirà seguint paral·lela al canal de la riera.

2:32 h.
Passem pel davant de Can Borra, la casa que vèiem des de les Roques Perdigueres. Seguim baixant amb fort pendent.

2:35 h.
En un revolt a mà esquerra trobem la Font dels Ocells.

2:40 h.
Passem de llarg pel trencant de Can Cua, casa situada al fons del canal i que ha estat restaurada recentment.

2:42 h.
Parem molta atenció. Hem de deixar la carretera per agafar un corriol a mà esquerra, que ens portarà fins al fons del canal. Aquest camí passa pel costat de Can Buch, una altra de les cases que veiem des del mirador, que ens queda a la dreta, però amagada pel bosc. Baixarem tot a vora d’un filat metàl·lic.

2:43 h.
El camí gira a l’esquerra deixant el filat. A partir d’aquí segueix baixant amb forta pendent fent giragonses. Finalment continua a través d’una pista, que acaba en un camí fondo sempre ple de bardisses, que ens deixarà al llit de la riera.

2:55 h.
En aquest punt, s’ajunten amb la riera el Torrent de Can Buch i el que baixa del Turó de Verinals, i formen una esplanada, plena de verns, trémols i avellaners. Al fons buscarem el camí, que ara seguirà pel marge esquerra de la riera, per on anirem baixant. En alguns punts passarem amb una certa dificultat, doncs el camí està molt escrostonat per l’acció de l’aigua i en alguns indrets desaparegut. Això fa que quan la riera baixa amb abundància, sigui molt complicat de passar-hi sense mullar-se els peus. No obstant la dificultat val la pena arriscar-s’hi, la gran bellesa d’aquests paratges s’ho mereix. Trobarem finalment una pista amb força bon estat que segueix planejant per el marge esquerra de la riera.

3:05 h.
Atenció trobarem una gran fita de pedres a mà dreta que assenyala un corriol per on trencarem, baixant en forta pendent.

3:06 h.
Ens tornem a trobar amb la riera, al davant d’un petit salt d’aigua. Seguirem baixant per un camí amb fort desnivell i molt irregular. Passarem per sota un estimbador de troncs. En altres èpoques, quan era rendible l’explotació forestal, hi llançaven els troncs riera avall. El camí passa sobre unes roques amb plantes fossilitzades, i acaba arribant a baix de la riera, en un tram mig esllavissat i amb forta pendent.

3:10 h.
Travassem la riera per una passera de troncs, i ens desviem una mica a la dreta per trobar el sot del Salt. Ens trobem en un clot impressionant. En aquest punt la riera baixa sobtadament, quasi en vertical, i l’aigua hi cau en cascada, formant el que en diem popularment el Salt de l’Aigua. En mig del clot hi ha una gran pedra, que es va despenyar fa pocs anys i que els excursionistes fem servir de taula, i set altíssims plançons d’acàcia, cinc pertanyents a una mateixa soca.
Vist el paratge seguirem baixant riera avall per la banda dreta.

3:14 h.
El camí travessa la riera per una passera de pedres. El canal es va eixamplant, i a les vores de la riera hi trobem abundància de plàtans i altres arbres de ribera.

3:24 h.
Bifurcació a l’esquerra que evitarem, continuant pel camí que baixa paral·lel a la riera.

3:25 h.
A mà esquerra trobem les restes del molí de Can Mas, que devia ser un edifici considerable. Seguidament tornem a travessar la riera i seguim baixant pel marge dret.

3:32 h.
Tornem passar la riera per última vegada i seguirem pel marge esquerra.

3:38 h.
Arribem al Pla de Cal Capità on tenim el cotxe. Fi de trajecte.