Experiències
Biblioteca Popular
ruta al centre
BIBLIOTECA POPULAR
EL NOU EIXAMPLE
La Biblioteca Popular, símbol arquitectònic d’una nova etapa a Pineda, fou la nova cara de la cultura i societat!
El Servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya fou ideat per Eugeni d’Ors. La primera biblioteca pública de Pineda de Mar fou promoguda per l’alcalde Manuel Serra i Moret i Sara Llorens. Fou inaugurada l’any 1922.
L’edifici de la biblioteca és d’estil noucentista, originalment de planta única, que disposava de vestíbul, sala de lectura, despatx i lavabo, fins que l’ampliació de l’any 1981 va modificar la seva estructura. Destaca l’arc de punt rodó de la façana principal, que s’emmarca en les dues columnes jòniques que flanquegen l’entrada.
|
L’inici del desenvolupament urbanístic, cultural i social era un fet a principis del segle XX. Els canvis es van accelerar per la pressió d’una primera onada de persones immigrants. Tot i això, la urbanització dels espais ocupats per camps de conreu va ser lenta, i en tenim un bon exemple aquí davant mateix: la plaça de les Mèlies no es va definir fins ben entrats el anys quaranta, i fins aleshores, entre la Biblioteca Popular i la plaça Catalunya només hi havia camp obert!
Però el veritable desenvolupament anà de la mà de l’arquitecte Isidre Puig i Boada, qui a partir de l’any 1922 engegà el Pla d’Ordenació Urbanística que havia de determinar les alienacions i amplades dels carrers i places. Naixia l’eixample del nucli urbà.
Sabies que…
Sara Llorens i Carreras (1881-1954) (foto)
Poema del Cançoner de Pineda
Quan el folklore viu de terra ferma
Dansa, fidel als avis,
Al bell mig de la plaça engalanada.
La dolça salabror de Mediterrània,
Els tossals de terra endins,
El refilet dels flabiol carena eterna,
I el cant de la filadora
–O és una puntaire?-
Que treballa enfeinada al cancell;
Tots, rebrollen dins els fulls esgrogueits
pel pas del temps,
Pel prosseguir de la història.
Llavors, l’esguard malencoliós,
S’adona del joiell ben escrit.
Encarat a Pineda des de les flames
Folles i enjogassades del Maresme,
Esberla les pedres ermes de l’òblit.
Reneix a cada toc de tenora
Aquell vell i encisat esperit
De país lliure que pacient recorda:
Les sardanes que a la plaça puntegen
Les gentils cançons que ha descrit.