Ermita de gràcia – Turó de la guàrdia

Dificultat: Mitjana
Desnivell màxim: 200m
Kilometres: 8
Durada: 120min

0:00 h.
Sortim de Can Jalpí, antiga masia del segle XIV carregada d’història. Està situada a peu de la Carretera N-II, al costat d’una benzinera i davant del temple parroquial. Iniciarem la ruta en direcció Santa Susanna. Seguirem tot a vora de carretera, passarem una primera rotonda i seguirem en la mateixa direcció fins arribar a una segona rotonda, davant mateix del restaurant Mas Pi.

0:06 h.
En aquest punt deixarem la carretera i pujarem tot a vora del restaurant rasa amunt en direcció nord. Aviat la rasa es converteix en el carrer Valldemaniu, edificat només per la banda esquerra i que marca el límit de la trama urbana del Pinemar. Per la banda dreta hi trobem camps de cultiu i més endavant, un viver de jardineria que seguirem fins al final.

0:13 h.
Acabat el viver, trobarem un camí a mà dreta per on trencarem direcció a la muntanya. El camí està flanquejat per un canyer a mà dreta i un filat metàl·lic a l’esquerra, però ben aviat entra en un bosc força net per on seguirem fins a trobar un pista.

0:18 h.
Trencarem a mà dreta per aquesta pista, que inicialment baixa, per tornar a enfilar-se immediatament en direcció a Gràcia. Tot seguit desemboca en una pista més ampla que seguirem a mà esquerra, i en un instant ens deixarà davant de la capella.

0:21 h.
Aquí gaudirem de la primera panoràmica, amb un excel•lent mirador, que ens permetrà contemplar a vista d’ocell les magnífiques hortes del pla de Balasc, dins del terme de Santa Susanna, i el poble de Pineda, i més lluny veurem Calella fins a la punta del far. Recomanem aturar-se uns minuts i gaudir del paisatge. A continuació tornarem per on hem vingut i seguirem la pista en direcció nord, que comença a enfilar-se fins arribar als Pins del Poeta, indret que deu el seu nom al poeta pinedenc Pep Brugada.

0:28 h.
Continuem per un camí planer, sempre en direcció nord, que ens portarà a travessar un bosc de pins molt maco, on decantarem una mica cap a l’esquerra, fins a trobar un corriol que ens deixarà al peu d’una pista asfaltada.

0:34 h
Seguirem pujant per la pista asfaltada, fins a trobar una antena de telecomunicacions en mig de dues barraquetes.

0:38 h
A peu d’una alzina surera trencarem a la dreta per un corriol que s’enfila en forta pendent en direcció al cim. A partir d’aquí trobareu varies bifurcacions, totes porten al mateix lloc. El camí continua pujant entre suros i pins, i més amunt surt del bosc i segueix pujant obert a l’esquerra, amb grans vistes panoràmiques sobre el poble de Pineda i la Vall de la Riera.

0:48 h
Arribem al cim de la Guàrdia, el punt més alt del recorregut. Suposem que aquest topònim, té el seu fonament, en que antigament hi hauria instal•lat un punt de guaita, que permetia controlar tota la línia de costa que va des del far de Calella fins el riu Tordera. Cosa que en l’època de la pirateria es feia ben necessari. Aquí tamé convé aturar-se uns instants i gaudir de la vista. Podrem contemplar les masies més importants del marge dret de la riera: Can Olivé de Sitjà, Can Cànoves, Can Palau del Sot, El Mas Castellà (Actualment residència del modista Manuel Pertegaz que l’ha restaurat amb gust i molta sensibilitat). Veurem també el col•legi Horitzó i el Centre Marpí, especialitzat en l’ensenyament de nois i noies amb discapacitats. Tindrem també a la vista Can Olivé del Turó i les restes de l’aqüeducte romà. Si fem un giravolt de 180º veurem el Montpalau, les Serres del Montnegre i a llevant la serra de Miralles, i més al fons, si el dia és clar, veurem el pic de les Agudes del Montseny. Cal dir també, que al bell mig del cim, els amants dels vols amb parapent hi han instal•lat una pista d’enlairament. Quan haurem ben gaudit del paisatge, seguirem un corriol que trobem a continuació de la pista de llançament, sempre en direcció nord.

0:51 h.
Arribem a una pista ampla que seguirem en la mateixa direcció, deixant de banda les bifurcacions secundàries que trobarem. Poc després d’un revolt arribarem a un collet des d’on es pot veure la parròquia de Sant Pere de Riu, i les masies de Can Bibi, Cal Bec, Can Cassussa i al fons a la dreta l’antiga casa pairal de Can Jordà, documentada des del segle XIII.

0:59 h.
Deixarem la bifurcació de la dreta i seguirem de front, baixant per una pendent molt forta i relliscosa, que ens deixarà a una altra pista en més bon estat, que seguirem a mà esquerra, i que va baixant més suaument fins arribar a sobre el túnel de l’autopista i cruïlla de camins. Aquí hi trobem un pal amb indicadors de direccions i un transformador elèctric. Aquest paratge s’anomena la Creu de Mas Mata.

1:06 h.
Agafarem la pista que surt a mà esquerra i que baixa suaument paral•lela a l’autopista. Passarem pel darrera de Cal Bec i més endavant trobarem una capella oratòria dedicada a la Mare de Déu del Roser. En poca estona ens trobarem davant del temple romànic de Sant Pere de Riu del s. XII, que juntament amb la rectoria i el comunidor, forma un conjunt arquitectònic digne de visitar.

1:13 h.
Seguirem baixant per la pista formigonada. Abans d’arribar al final, parem atenció a un baixant que trobem a mà esquerra i que agafarem, i fent una petita essa passarem sobre un arc de l’aqüeducte romà que ens servirà per travessar el canal.

1:19 h.
Seguirem un corriol que ens portarà fins a sota el viaducte de l’autopista. Poc més endavant, el camí passa tot a vora d’una paret de pedra seca i segueix pujant enmig d’alzines i garrofers, en direcció cap a mar i paral•lel a la riera de Pineda. Els trams que el sender passa fora del bosc, tenim bones vistes sobre la vall de la riera, les mateixes que veiem des del cim i que ara contemplem de ben a prop.

1:29 h.
El corriol que serpenteja a mig vessant de la muntanya acaba desembocant en una pista més ampla, per on pujarem suaument fins arribar a una torre d’alta tensió.

1:31 h.
Aquí deixarem la pista i ens enfilarem per un corriolet empinat fins a la torre. El camí va seguint vorejant la muntanya i passa per una zona sorrenca, pel mig d’una abundant colònia de figueres de moro que en les èpoques de florida i quan tenen la fruita madura són realment espectaculars, talment com si ens trobéssim als deserts de Mèxic. El camí va seguint en diversos desnivells, passarem per sobre de Can Palau de la Guitarra. Fins aquesta masia va arribar el corsari Dragut, quan l’1 d’Agost de 1545 amb el seu escamot de turcs va arrasar la vila de Pineda. Seguirem pel corriol fins arribar a un canal que anirà seguint per l’esquerra fins que surt del bosc. Aquí trobem una pista que puja a mà esquerra.

1:39 h.
Seguirem pujant fins a enllaçar amb una pista formigonada, per la que anirem baixant en mig dels camps bellament conreats de Can Costa i del Mas Florit en direcció a la riera, a on arribarem tot just arran de la fàbrica tèxtil Indesmalla, que voltarem passant per davant de la façana i trencant després a mà esquerra per agafar el camí de la Rectoria Vella.

1:45 h.
A partir d’aquí el camí es torna a enfilar i tot seguit gira a mà esquerra, ja en direcció a mar. Passarem vorejant els camps de cultiu que s’estenen baixant suaument en terrasses fins a la riera. Són les hortes de les masies més emblemàtiques de Pineda, situades al marge esquerra de la vall, que sempre ha estat la zona agrícola més rica del terme municipal. Passada una granja de porcs, trobarem a mà dreta Can Serra, Can Tapiola i Can Roig i a mà esquerra la Rectoria Vella. Finalment el camí, que en l’últim tram està formigonat, topa amb l’escola Jaume I i pel carrer Eugeni d’Ors entra en el tramat urbà de Pineda, i tot seguit baixant pel carrer Lluís Vives arribem al punt d’on havíem sortit, la històrica Masia de Can Jalpí.

2:00 h.
Fi del recorregut